CIRUGIA PERCUTANEA DEL PIE

inici  |  contacta'ns  |  plànol   

PATOLOGIA DE LA COLUMNA VERTEBRAL

33 Vèrtebres

– 7 Cervicals

– 12 Toràciques

– 5 Lumbars

– 4 Coccígies

Augment progressiu de la mida

Doble corbament en el pla frontal.

Coordinador Assistencial del Servei de C.O.i T. de l'Hospital General de Catalunya.

Cap de la Unitat de Raquis de l'Hospital General de Catalunya.

A mesura que ha evolucionat la raça humana, la societat occidental actual degut a la manca d'exercici ha anat provocant una debilidad de la musculatura associada a la columna, que és una de las causes principals de l'augment de la patologia d'aquesta part del nostre organisme en l'actualitat.

A vegades és important saber explicar les causes que la produeixen, a fi de què el propi usuari sigui el primer actor a l'hora de compensar aquestes causes.

També és important saber transmetre el gran avenç que hi ha hagut en el tractament d'aquestes patologies en els darrers anys.

Passaré a explicar els processos més comuns que ens afecten en l'actualitat.

1. Síndrome de la Fuetada Cervical

2. Lumbàlgia

3. Hèrnia de disc

4. Escoliosi

5. Tècniques Quirúrgiques Mínimament Invasives

Síndrome de la Fuetada Cervical

La lesió de la fuetada cervical és una lesió del coll provocada per una forta flexió forçada del coll, primer cap a endavant i després cap a endarrera o viceversa. Generalment, la lesió afecta als músculs, als discs, als nervis i als tendons del coll.

La majoria de les lesions de la fuetada cervical són el resultat d'un xoc, amb la consegüent acceleració i desacceleració abruptes. Moltes lesions de la fuetada cervical es produeixen per forts impactes des del darrera en accidents automobilístics, o com a resultat d'una lesió esportiva, especialment en els esports de contacte.
 

A continuació, s'enumeren els símptomes més comuns de la lesió de la fuetada cervical. Això no obstant, cada individu pot experimentar els símptomes d'una forma diferent. Els símptomes poden incloure:

• Dolor al coll.

• Rigidesa del coll.

• Dolor a l'espatlla.

• Dolor a la part baixa de l'espatlla.

• Mareigs.

• Dolor al braç, a la mà o a ambdós.

• Adormiment del braç, de la mà o d'ambdós.

• Zumzeig a les orelles.

• Visió borrosa.

• Problemes de concentració o de memòria.

• Irritabilitat.

• Insomni.

• Cansament.

Els símptomes de la lesió de la fuetada cervical poden assemblar-se als d'altres condicions i problemes mèdics. Sempre consulti al seu metge per al diagnòstic.

• Aplicació de bosses de gel durant les primeres 24 hores.

• Ús d'un collarí cervical.

• Moviments actius suaus després de les primeres 24 hores.

• Medicaments antiinflamatoris no esteroides.

• Medicaments per a la relaxació muscular.

• Fisioteràpia.

Lumbàlgia = Dolor d'Esquena.

Total Pacients:

40 – 50% = Milloren en una setmana.

51 – 86% = Milloren en un mes.

> 92% = Milloren als 2 mesos.

La nostra columna està sotmesa moltes vegades a factors extrínsecs a la matteixa, como l'stress, la manca de descans ordenat, la realització d'exercici de manera desordenada, dietes incorrectes…

Existeix un deteriorament natural de les estructures de la columna amb el pas del temps, que no s'ha de valorar com un procés patològic sinó una evolució natural, que si existeix un bon manteniment por part del pacient no té perquè donar clínica. És evident que a una major edat menors esforços físics.

Debilitat de la musculatura paravertebral per manca d'exercici o excés de sedentarisme del pacient, el que provoca una major càrrega sobre les plataformes vertebrales i secundàriament un dolor en repòs i a l'inici dels moviments.

L'exercici de forma equilibrada i constant, farà que la nostra salut es beneficiï i disfrutem d'una millor qualitat de vida. Haurà de ser en consonància amb l'edat i l'estat físic de què disposem.

La manera d'asseure'ns, de dormir i de realitzar tota la nostra activitat diària influeix de forma directa en què l'espatlla toleri o no aquests esforços.

Disc normal

El sobrepes, les males postures, moviments violents, aixecar pesos de forma incorrecta són alguns dels factors que poden debilitar els discs intervertebrals.

El disc intervertebral actua com un coixí amortidor entre dues vèrtebres. Consta de tres parts:

1. Núcli de Polpa. És una estructura formada per aigua afegida a una matriu de proteoglicans i colàgen.

2. Anell Fibrós. Consta de 20 laminetes de fibres colàgenes que rodegen el núcli de polpa.

3. Platets Cartilaginosos. Recubreixen la superfície superior i inferior del disc i l'uneixen als cossos vertebrals.

En l'hèrnia de disc part del disc intervertebral (núcli de polpa) es desplaça cap a la rel nerviosa, la pressiona i produeix lesions neurològiques derivades d'aquesta lesió.

Les primeres mesures per a tractar una hèrnia de disc són conservadores, amb repós, analgèsics, antiinflamatoris, fisioteràpia, etc. Si no milloren els símptomes i es confirma el diagnòstic d'hèrnia de disc mitjançant RX, Ressonància Magnètica o TAC és quan es planteja el tractament quirúrgic.

És una de les patologies més freqüents tan al raquis cervical, com en la part més distal de la columna lumbar.

No totes les hèrnies discals requereixen tractament quirúrgic.

Hèrnia discal

La majoria de cops amb un tractament fisioteràpic + medicació associada es resolen els casos, no obstant és primordial el manteniment d'un to muscular que equilibri el raquis.

Una vegada s'ha detectat una patologia discal, el cos humà és como el símil “d'un cotxe amb bon estat del motor però no dels amortidors”. Àixò ens condiciona la manera de conduir-lo.

Es diagnostica mitjançant:

• Exploració clínica.

• Exploracions associadas, pral. RMN. (Ressonància Magnètica Nuclear)

• Exploracions específiques per valorar l'estat neurològic tal com EMG. (Electromiograma).

El tractament quirúrgic ha experimentat en els darrers anys grans avenços que han assegurat els bons resultats i la recuperació ràpida del pacient. El secret és el ràpid diagnòstic i el tractament amb coherència de – a +, sense caure en pèrdues de temps quan veiem que els resultats obtinguts no són bons.

No s'ha de plantejar un tractament quirúrgic com a 1ª alternativa, però tampoc hem de demorar la indicació quirúrgica si els resultats no agressius no responen.

Quiròfan convencional en la cirurgia del raquis.

La columna vertebral té tres lleus corbaments a l'eix lateral, i són normals.

Si mirem la columna d'espatlles, ha de semblar recta, si està corbada de costat a costat, a aquest corbament l'anomenarem “escoliosi”.

L'escoliosi no és causada per la mala postura, ni de la manera como es carreguen objectes. En la majoria dels casos d'escoliosi es desconeix la causa.

Tan els nens com les nenes poden desenvolupar escoliosi, més o menys el mateix nombre de nens que de nenes desesvolupen la forma lleu, les formes moderades i severes són més comunes en les nenes.

Fins a 10 de cada 100 joves desenvoluparan un cas lleu d'escoliosi, només alguns d'aquests casos es convertiran en moderats o severs.

L'escoliosi és més freqüent en algunes famílies que en altres. Té una major freqüència en persones amb patologia de tipus neurològic, com paràlisi cerebral, polio, espina bífida.

L'escoliosi es desenvolupa usualment durant els anys en què els ossos creixen més ràpidament (9 i 14 anys), amb freqüència es detecta per primera vegada al voltant dels 11 anys.

Les persones quasi mai senten dolor quan s'està desenvolupant l'escoliosi.

En les escoles es realitza de forma homogénia una primera exploració (prova d'inclinació endavant). Si l'escola envia una carta dient que el nen presenta signes d'escoliosi, és important que es realitzi un exàmen per part d'un especialista mèdic al més aviat possible.

L'especialista sol·licitarà un escoliograma (Rx de tota la columna) per a mesurar el grau de corbament, que si es confirma s'haurà de repetir entre 6 i 12 mesos després de la primera exploració, a fi de valorar l'evolució de la corba.

• En casos lleus la realització d'exercicis supervisats per un fisioterapeuta milloraran la flexibilitat i enfortiran els músculs que ajuden a equilibrar la columna vertebral. L'exercici esportiu no és un tractament com a tal, ni cura l'escoliosi.

• En casos moderats en què constatem que el corbament va empitjorant (Corba amb 20º o més), poden necessitar l'aplicació d'un corsé ortopèdic acompanyat d'exercicis. Amb el corsé es pot portar una vida normal. A vegades s'utilitzen tècniques d'estimulació elèctrica tipus TENS com a mesura complementària al desenvolupament o millora del to muscular.

• En casos severs es pot haver de recórrer a la cirurgia, encara que aquesta es pot evitar en molts casos quan s'ha detectat i tractat aviat.

La detecció precoç i el tractament poden controlar l'escoliosi, malgrat no “hi hagi” curació.

Eviti l'assesorament de persones que diuen tenir “cures miraculoses”.

• Idiopàtica = 4 de cada 5 casos, corbament que no té una causa coneguda.
• Osteopàtica = anormalitats en els ossos.
• Miopàtica = secundàries a malalties musculars.
• Neuropàtica = secundàries a malalties neurològiques.

Todo tipo de sistemas de fijación a nivel raquis

Abordatge percutàni de la fractura vertebral i reducció amb baló. Tècnica realitzada al nostre centre des del 2004.

• Alleugerir el dolor
• Estabilitzar la fractura
• Restaurar l'altura vertebral
• Reduir la deformitat espinal

Passos per-op amb control d'escopia durant la intervenció

Infiltracions Facetàries

Consisteixen en injectar un producte, habitualment un antiinflamatori esteroideu -derivat de la cortisona- i/o un anestèsic a l'articulació facetària.

Actualment només té sentit plantejar-les com una prova per a valorar un dels criteris de selecció dels pacients en els que es pugui plantejar una rizolisi

La rizolisi pretén destruir els nervis que estàn a l'articulació facetària, per a eliminar la sensació de dolor. Se sol fer cremant els nervis que arriben a l'articulació. Óbviament només es planteja en els casos en què el dolor és degut a l'activació d'aquests nervis per l'afectació de l'articulació facetària.

Tan sols podria estar indicada en casos que compleixin els següents criteris:

• Dolor local sense dolor irradiat ni signes de compresió nerviosa (com pérdua de força o alteracions dels reflexos o la sensibilitat).

• Dolor resistent als tractaments no quirúrgics durant més de 12 mesos.

• No s'ha de fer rizolisi a pacients en els que es demostrin altres alteracions orgàniques de la columna vertebral que puguin explicar el seu dolor.

• Ha d'assegurar-se que el dolor es deu a alteracions de l'articulació facetària. Aquest és el criteri més important per a indicar la rizolisi i, a la vegada, més difícil de comprovar. No n'hi ha prou d'observar signes de desgast de l'articulació en proves radiològiques, ja que molts sans els tenen. Per a comprovar-lo, és necessari fer una prova amb anestèsic.

L'Ozó mèdic, que és en realitat una mescla de 5% d'Ozó com a màxim i un 95% d'Oxígen, fou usat per primer cop durant la Primera Guerra Mundial per a la neteja i desinfecció de les ferides. Tanmateix, degut al seu caràcter agressiu i corrossiu, especialment quan es posava en contacte amb certs materials tals com la goma, va fer impossible la seva utilització i expansió dins de l'àmbit mèdic. L'aparició dels plàstics durs va fer possible la creació de generadors d'Ozó per al seu ús mèdic que permeten la dosificació exacta de les mescles d'Ozó/Oxígen.

Mitjançant una descàrrega elèctrica de 4000 V dins d'un tub carregat amb oxígen pur es produeix l'escissió de les molècules d'Oxígen. La combinació d'una molècula d'Oxígen amb un àtom d'Oxígen és el que donarà lloc a la formació de l'Ozó.

El mètode d'aplicació de l'Ozó amb aquest propòsit, consisteix en injeccions intramusculars paravertebrals d'Ozó en quantitats i concentracions predeterminades per a tal fi.

El procediment no precisa d'anestèsia i es realitza de forma ambulatòria. El número d'infiltracions varia, però seràn de l'ordre de 4 a 6. Al procediment anterior se li agreguen tractaments kinesiològics adequats, que provoquen una millor evolució del procés de rehabilitació mio-osteo-vertebral en general.

Hèrnia Discal, Dorsàlgias, Lumbàlgias, Ciatàlgias, Osteoartrosi, Osteocondrosi vertebral, Fibrosi post-quirúrgica, etc.

L'efecte benefactor de l'ozó sembla estar associat amb la preservació dels mecanismes antioxidants endògens (superòxid dismutasa i glutation peroxidasa), responsables d'un menor estrès oxidatiu. Això condueix a la conclusió que possiblement l'ozó actui en la disminució dels radicals lliures d'oxígen que son els responsables de la lesió del teixit durant la reperfusió. Per altra banda, els mecanismes pels que es creu actua l'ozó en el seus efectes bioquímics es relacionen amb el bloqueig del sistema enzimàtic xantina/xantina oxidasa, responsable de la regeneració dels radicals lliures d'oxígen.

El tractament amb Ozó és una forma de teràpia de les hèrnies discals. És una tècnica ampliament utilitzada a Itàlia on s'inicià l'any 1996, havent estat tractats més de 6000 pacients.

L'ozó injectat a la musculatura paravertebral estimula la producció d'enzims antioxidants, neutralitzant-se així els productes tòxics alliberats per la ruptura del núcli de polpa i responsables en part de la inflamació del nervi. Tanmateix, l'acció analgèsica de l'ozó fa disminuir la contractura muscular de defensa que, de forma reflexa, s'activa per a protegir la zona de l'hèrnia discal.

En l'actualitat i després d'estudis mèdics basats en l'evidència, és molt qüestionat que el tractament amb ozonoteràpia a nivell discal obtingui milors resultats que el tractament amb placebo

NO està indicada aquesta tècnica en els casos de compresió de cua de cavall o en ciàtiques paralitzants.

L'Ozonoteràpia no té els inconvenients de la cirurgia oberta (Fibrosi postquirúrgica, Disminució del Foràmen, Risc anestèsic, etc.), respectant l'anatomia vertebral i retornant al pacient a la vida activa de forma precoç.

És una tècnica desenvolupada per al tractament del dolor originat al disc intervertebral. Consisteix en colocar uns elèctrodes en el disc intervertebral i escalfar-los, a fi de cremar els nervis responsables de transmetre el dolor originat en ell i, eventualment, unir les fibres de la cobertura fibrosa del disc.

amb ozó en el tractament de les hèrnies discals és una tècnica mínimament invasiva que es basa en la injecció d'ozó (més concretament d'O2-O3) tan a nivell del disc herniat com a la musculatura paravertebral.

L'ozó injectado en el disc accelera la degradació dels polisacàrids en el núcli de la polpa amb el que disminueix el volum del material herniat.

La discolisi es realitza al quiròfan sota sedació i control radiològic, amb l'ajut d'una agulla de Chiba. El pacient es donat d'alta el mateix dia (ingressa al migdia i es dóna d'alta a la tarda). El número d'infiltracions paravertebrals, realitzades de forma ambulatòria, oscil·la entre 4 i 6.

Aquesta tècnica està indicada en aquells pacients amb patologia discal lumbar, cervical o dorsal que no responen al tractament conservador ni analgèsic.

El catèter s'insereix per una agulla cap a l'interior del disc.

Els dolors de l'espatlla lumbar i la cama solen se deguts a danys presents en un o més dels discs que separen les vèrtebres. L'electrotermoteràpia usa la calor per a canviar l'estructura del teixit interior del disc; no alleugereix el dolor d'inmediat, sinó a mesura que el disc va sanant. Després de recuperar-se, el disc podria ser més fort i estable que abans.

En primer lloc, en el disc s'hi insereix una agulla; dins d'aquesta agulla s'hi insereix un catèter (fil-ferro flexible) especial, el qual forma una corba en l'interior del disc. Quan el catèter està a la seva posició, una part d'ell es troba al costat de la lesió en el disc.

Una cop instal·lat a la seva posició, el catèter s'escalfa gradualment fins a arribar a una temperatura elevada. Després de mantenir-se a aquesta temperatura uns quants minuts, el catèter s'extrau. La calor pot destruir els nervis del disc i impedir que causin dolor; també pot fer que el disc se encongeixi i deixi de comprimir els nervis. El teixit escalfat es recupera lentament en el curs dels mesos següents al procediment i forma teixit cicatricial, el qual pot:

• Tapar qualsevol pérdua present al disc.
• Enfortir el disc.

Riscs i complicacions

Els riscs i complicacions de l'electrotermoteràpia inclouen:

• Sagnat
• Pérdua de líquid cefalorraquidi
• Infecció
• Dany als nervis
• Empitjorament del dolor després de la recuperació
• Falta de millora del dolor

El catèter escalfa el disc, produint canvis als seus teixits interns.