CIRUGIA PERCUTANEA DEL PIE

inici  |  contacta'ns  |  plànol   

ARTROSI DEL GENOLL
PRÒTESI DE GENOLL

MANUAL D'INFORMACIÓ AL PACIENT

Dr. Marc Cots Pons

Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Unitat dImplantologia
Hospital General de Catalunya

1. Què és una pròtesi total de genoll?
2. Què és una articulació?
3. Per què és necessària una pròtesi total de genoll?
4. Com es col·loca una pròtesi de genoll?
5. Què és la Cirurgia Mínimament Invasiva de genoll (MIS)?
6. Quin és el període de recuperació després d'una pròtesi total de genoll?
7. Quins són els beneficis d'una pròtesi total de genoll?
8. Quins són els riscs d'una pròtesi total de genoll?
9. Quines són les possibles complicacions?
10. La pròtesi total de genoll és definitiva?

Fig. 1:
Pròtesi total de Genoll

La pròtesi total de genoll és un dels majors avenços de la cirurgia ortopèdica d'aquest segle. El disseny i la seva utilització, es deuen al treball de cirurgians ortopèdics que, amb la col·laboració d'un equip d'enginyers, desenvoluparen la tècnica i els materials utilitzats en les pròtesis de genoll (Fig.1 i 2). Aquesta tècnica suposa la substitució d'una articulació artròsica o lesionada per una articulació artificial anomenada pròtesi.

Fig.2:
Pròtesi unicompartimental de Genoll

És una estructura de l'organisme on encaixen dos o més ossos. En el cas del genoll són l'extrem distal del fèmur, amb la part superior de la tíbia que s'anomenen platets tibials (Fig.3). A més a més en aquesta articulació hi participa un tercer os que s'anomena ròtula, que s'articula amb el fèmur i que és molt important per fer els moviments d'extendre i doblegar el genoll. Els extrems dels ossos que formen una articulació estàn recoberts per un material llis i brillant anomenat cartílag articular. Aquest material amorteix les forces que actuen sobre l'os subjacent i permet que l'articulació es mogui fàcilment i sens dolor. L'articulació es troba rodejada per una càpsula recoberta al seu interior per una fina membrana anomenada sinovial. La membrana sinovial produeix un lubricant (el líquid sinovial) que ajuda a disminuir la fricció i el desgast de l'articulació. Embolcallant l'articulació trobem els músculs, tendons i lligaments que també ajuden a mantenir la seva estabilitat i permeten el seu moviment.

Fig. 4:
Articulació del genoll amb ARTROSI.

La raó més freqüent per a col·locar una pròtesi total de genoll és la d'eliminar el dolor i la incapacitat que causa una destrucció severa de l'articulació. Les superfícies de l'articulació poden estar danyades per l'artrosi, procés en què es produeix el desgast del cartílag articular (Fig. 4). L'articulació també pot resultar danyada per l'artritis reumatoide. En aquesta malaltia, la membrana sinovial produeix unes substàncies químiques que atacan la superfície articular i destrueixen el cartílag articular.

Degut al dolor i a la rigidesa, el pacient evita la utilització de l'articulació. Els músculs que rodegen l'articulació es debiliten i això contribueix a dificultar la mobilitat de l'articulació. Quan la destrucció articular és important, una pròtesi pot permetre al pacient tornar a realitzar les seves activitat diàries.

El diagnòstic de l'artrosi o l'artritis reumatoide inclou anotar els símptomes del pacient, realitzar una exploració física, proves de laboratori i radiografies que mostrin l'extensió de la destrucció articular.

Un cop fet el diagnòstic, pot considerar-se la possibilidad de col·locar una pròtesi sempre després que el tractament no quirúrgic o altres alternatives quirúrgiques hagin fallat sense aconseguir eliminar el dolor i la incapacitat.

Fig. 4bis:
Articulació del genoll amb ARTROSI.

Fig. 5:
Pròtesi total de genoll.

És una tècnica quirúrgica. Amb el pacient sota anestèsia el cirurgià substitueix l'articulació danyada per uns components realitzats amb materials artificials (Fig.5).

L'extrem inferior del fèmur, que és com dues mitges esferes unides per una vall (tròclea femoral), és substituït per un component metàl·lic, que té una forma similar, habitualment de cromo-cobalt o titani, que s'impacta dins de l'os. A la part superior de la tíbia s'hi col·loca una superfície metàl·lica amb forma de safata. Sobre aquesta safata s'hi insereixen uns nous platets de plàstic (polietilè). Finalment si és necessari es col·locarà a la ròtula un element de plàstic (polietilè), que té forma de botó, per a que pugui lliscar per la vall que uneix les dues semiesferes del component del fèmur, al fer els moviments de doblegar i extendre el genoll, sense patir dolor.

En el cas d'utilitzar una pròtesi unicompartimental de genoll, únicament es substituirà el costat danyat de l'articulació (Fig.6).

Els materials utilitzats en les pròtesis totals estàn dissenyats per a permetre una mobilitat una mica inferior a la de l'articulació normal. Els components acostumen a estar formats per un element metàl·lic que encaixa exactament en un element de plàstic. S'utilitzen diversos metalls, acer inoxidable, aliatges de cobalt i crom, o titani. El plàstic és polietilè d'alta densitat que és extremadament durador i resistent al desgast.

Es pot utilitzar ciment per a fixar els components de la pròtesi a l'os.

També existeixen pròtesis no cimentades. Aquest tipus de pròtesi s'enclaven directament a l'os. Poden anar recobertes d'un ciment biològic, que s'anomena hidroxiapatita (és un fosfat de calci, molt semblant a l'os), i que a las poques setmanes s'haurà unit fortament a l'os.

Fig. 5bis:
Pròtesi total de genoll.

Fig. 6:
Pròtesi Unicompartimental de genoll.

Gràcies a un instrumental especial i a un nou abordatge quirúrgic, és possible col·locar la pròtesi a través d'una incisió molt més petita. Això permet un menor sagnat, un menor dany dels teixits tous i dels músculs i una recuperació més ràpida.

Aquesta tècnica quirúrgica no pot realitzar-se a tots els pacients.

Varia, depenent del pacient. En general, se l'anima a que utilitzi l'articulació poc després de la intervenció. El pacient pot col·locar-se de peus i deambular al cap de pocs dies. És convenient realitzar la recuperació en un centre de Rehabilitació dirigit per un metge rehabilitador. Un fisioterapeuta l'instruirà en la utilització de crosses, i en els exercicis necessaris per a recuperar els moviments de l'articulació i la força dels músculs.

El major benefici és la desaparició del dolor. Alguns pacients noten alguna molèstia a l'articulació operada després de la intervenció, sobre tot al pujar i baixar escales. Aquestes molèsties són degudes a la cirurgia i a què els músculs que rodegen l'articulació estan debilitats per la inactivitat. Aquestes molèsties poden prolongar-se durant algunes setmanes. La força muscular sol recuperar-se quan el dolor desapareix.

La mobilitat de l'articulació sol millorar. El grau de recuperació depén de la rigidesa de l'articulació abans de la intervenció.

Existeixen riscs com en qualsevol procediment quirúrgic. El pacient que està considerant la intervenció ha d'explicar al cirurgià qualsevol problema mèdic que pugui complicar la cirurgia. Per tal de determinar el risc quirúrgic amb la máxima exactitud i prevenir possibles complicacions, es practica una analítica sanguínia, una radiografia de tòrax i un electrocardiograma. Aquestes proves són avaluades per un anestesista. L'anestesista l'informarà dels riscs de l'anestèsia i del tipus d'anestèsia que se li practicarà.

La col·locació d'una pròtesi de genoll implica la pérdua d'una certa quantitat de sang durant l'acte operatori o en les següents hores a través dels drenatges que es col·loquen per a evitar la formació d'hematomes.

La mencionada pérdua de sang fa necessària, en algunes ocasions, la realització d'una transfusió sanguínia.

La major complicació potencial d'una pròtesi total és la infecció. Pot ocórrer just en la zona de la ferida o en profunditat al voltant de la pròtesi. Pot ocórrer durant l'estada hospitalària o un cop el pacient és a casa seva. Pot ocórrer inclús anys després de la intervenció. La infecció superficial de la ferida es tracta amb antibiòtics. La infecció profunda, a més a més del tractament antibiòtic, requereix a vegades de tractament quirúrgic per a eliminar el focus d'infecció, podent ser necessària la retirada de la pròtesi.

Pot produir-se una infecció per disseminació d'una infecció en una altra localització de l'organisme.

Per a prevenir aquest tipus d'infeccions, les persones portadores de pròtesi total han de prendre antibiòtics abans de ser sotmeses a una neteja dental, així com a altres tipus de cirurgia. Si es produeix una infecció ha de ser tractada amb antibiòtics.

Altres complicacions relacionades directament amb la implantació de la pròtesi són:

• Afluixament. És el problema mecànic més freqüent després de la implantació d'una pròtesi. Produeix dolor i, si l'afluixament és important, pot ser necessari substituir la pròtesi per una altra.

• Desgast. Sol produir-se lentament. Pot contribuir a l'afluixament.

• Trencament. El trencament de l'implant és molt rar. Si ocorre és necessària una segona intervenció.

• Lesió nerviosa. Rarament es lesionsn els nervis próxims a l'articulació intervinguda. Això passa en els casos en què el cirurgià ha de corregir una articulació molt deformada per a col·locar-hi la pròtesi. Amb el temps es sol recuperar la funció nerviosa.

La majoria de persones majors poden esperar que la pròtesi no hagi de ser recanviada durant la resta de la seva vida. Els hi proporcionarà anys sense dolor, cosa que d'altra manera no podem aconseguir. Per altra banda, els joves, més actius, probablement hauràn de ser sotmesos a una segona intervenció per a canviar la pròtesi. El material i les tècniques quirúrgiques milloren ràpidament gràcies als cirurgians ortopèdics que treballen amb enginyers i altres científics. El futur és prometedor per a aquells que escolleixen col·locar-se una pròtesi total de genoll.

El seu cirurgià continuarà controls ambulatoris, realitzant un seguiment clínic i radiològic del comportament de la seva pròtesi de genoll. Les dades que es vagin objectivant, quedaran reflexades en l'historial clínic que Vostè té en aquest Hospital i en un protocol de seguiment que s'utilitza per al control de totes les pròtesis que s'implanten.